Rocío Quillahuaman proposa tècniques per canalitzar i narrar un sentiment tan intens com la ràbia, aconseguint convertir el que és personal en quelcom col·lectiu. L’artista peruana establerta a Barcelona, coneguda per les seves animacions rabioses en què visibilitza amb humor i lucidesa problemes socials a partir de les seves experiències, convida en aquest taller a compartir vivències per convertir-les en matèria creativa.
A través de la conversa, l’escriptura o el dibuix —cada participant des del format que li resulti més còmode— s’exploraran noves formes d’alliberar i transformar les emocions. Com es narra la ràbia? planteja un espai perquè les participants puguin compartir les seves històries personals i convertir-les en quelcom que pertanyi a totes, un lloc comú. Cada persona podrà aportar una vivència sobre la qual es treballarà en grup: un taller per desfogar-se, però també per deixar que la creativitat flueixi.
Cada participant ha de portar un quadern i un bolígraf.
Durada: 2 hores
La participació en el taller és gratuïta, però requereix una reserva de 10 €. Aquest import es retornarà posteriorment després d’assistir-hi, excepte les despeses de gestió (0,73 €).
«L’humor t’ajuda a afrontar experiències traumàtiques per poder explicar-les, enfrontar-te a elles. I una cosa que té l’humor que a mi m’encanta, per això és el que faig amb les meves animacions, és que em fa gran, em fa forta. La ràbia i l’humor són fonts molt xules per crear coses»
Rocío Quillahuaman | El Salto
Rocío Quillahuaman
Lima, 1994
Artista peruana establerta a Barcelona, reconeguda pel seu estil únic que fusiona humor àcid, il·lustració i animació per tractar temes com el racisme, la migració i la identitat. Als onze anys va emigrar amb la seva família a Espanya, on va estudiar Comunicación Audiovisual a la Universitat de Barcelona. Tot i que no es considera il·lustradora ni animadora, ha creat més de 300 retrats i més de 200 animacions “sobre gent que li cau malament”. El 2022 va publicar el seu primer llibre, Marrón (Blackie Books), una obra autobiogràfica que narra la seva experiència com a dona migrant i racialitzada a Espanya, utilitzant l’humor com a eina d’apoderament. Al juny de 2025 va presentar el seu primer curtmetratge documental, Oralia, protagonitzat per la seva pròpia mare, Oralia, que ha treballat durant més de cinquanta anys en tasques de neteja i cura. A més, ha col·laborat amb marques i mitjans com Yorokobu, Primavera Sound i el Festival de Sitges, i ha estat reconeguda per Forbes a la seva llista dels 100 espanyols més creatius.
