La desena (no) és la bona

Buenos Aires, 1980

Còmic argentí, Andrés Fajngold és una de les veus més brillants i singulars de l’escena actual. Les seves col·laboracions a Està Passant, El Consultorio de Berto o Ilustres Ignorantes han fet que aquest argentí establert a Barcelona des del 2005 sigui cada vegada més reconegut pel gran públic. Fajngold és un habitual dels escenaris de stand-up de tot el país, un monologista amb cor de clown que et porta a poc a poc fins a l’abisme de l’absurd i a partir d’aquí no pots parar de riure.

Santiago de Chile, 1979

Actriu, locutora de ràdio i humorista xilena reconeguda pel seu estil irreverent i el seu activisme feminista. Es va formar en teatre a l’Escuela Teatro Imagen sota la direcció de Gustavo Meza i es va diplomar en Pedagogia Teatral a la Pontificia Universidad Católica de Chile. La seva carrera va començar en televisió amb la participació en programes com Cabra Chica Gritona (Vía X) i El Club de la Comedia (Chilevisión), on va destacar pel seu humor àcid i la seva crítica social. L’any 2016, la seva actuació al Festival Internacional de la Canción de Viña del Mar va consolidar la seva presència en la cultura popular xilena, convertint-se en la primera dona humorista a pujar a l’Anfiteatro de la Quinta Vergara amb catorze anys. La seva rutina, centrada en temes feministes, va ser un èxit rotund i li va valer la Gaviota de Oro. A més, ha estrenat dos especials de comèdia a Netflix: Gritona (2018) i El Especial (2019), on aborda temes com la misogínia, els drets reproductius i el respecte a les dones. Des del 2013, és conductora del programa radiofònic Café con Nata a Súbela Radio, on entrevista figures de l’art i l’actualitat amb un enfocament de gènere. El seu estil directe i la seva capacitat per tractar temes complexos amb humor l’han convertit en una de les veus més influents del stand-up xilè.

Ciutat de Mèxic, 1988

Mestra a Pedagogia per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), investigadora, creadora escènica i cabaretera. Va iniciar la seva formació artística als 11 anys en dansa tap, clàssica i jazz, continuant amb dansa contemporània en espais com Casa del Lago, el Museo del Chopo i la Companyia de Dansa Contemporània de Cuba. El 2012 va incursionar al teatre de carpa i cabaret amb Proyecto 21 de José Alberto Patiño Basurto i posteriorment va estudiar a l’Escola d’Iniciació Artística No. 2 i al Centre de Recerca Coreogràfica de l’INBAL – Institut Nacional de Belles Arts i Literatura. Paral·lelament, va treballar en gestió de projectes socials i de comunicació, destacant la seva tasca a Junior Achievement México i l’Instituto de las Mujeres del Distrito Federal. El 2016 va crear Nacho Progre, personatge de còmic amb què explora i paròdia el neomachisme des de la comèdia, cosa que la va portar a fundar Standuperras (2017–2023), un projecte de stand up comedy feminista pioner a Mèxic. Des d’aquí va impulsar l’experimentació amb el Drag King, la paròdia musical i l’art transdisciplinari, presentant-se a festivals, conferències i espais culturals de gran rellevància, com el TEDxMexicoCityWomen i el festival Tiempo de Mujeres. El 2021 va dirigir Ballet After Dark México, primer curs de dansateràpia amb enfocament de trauma al país. A més del seu treball escènic, Híjar ha estat columnista en mitjans feministes llatinoamericans i forma part del Sister to Sister Mentorship Program de la Nobel Women’s Initiative.

Buenos Aires, 1974

Juan Matías Loiseau, més conegut com a Tute, és un humorista gràfic argentí. Des del 1999 publica una pàgina setmanal a la revista dominical del diari La Nación i la tira diària Tutelandia a la seva contraportada. Els seus treballs també apareixen en diversos mitjans de Mèxic, Colòmbia, Perú, Nicaragua, l’Equador, Hondures, Costa Rica, Panamà i els Estats Units.

És el creador dels personatges Mabel & Rubén, Batu i Trifonia & Baldomero, i ha publicat més de vint llibres. L’any 2014 va publicar la seva primera novel·la gràfica, Dios, el Hombre, el amor y dos o tres cosas más, amb pròleg de Quino, que el va destacar com “el millor humorista gràfic dels darrers anys”.

El 2019 va publicar Diario de un hijo, una obra autobiogràfica que recorre la seva vida des de la infantesa fins a la mort del seu pare, el reconegut humorista gràfic Caloi. També és autor de la trilogia d’humor sobre psicoanàlisi: Tuterapia, Humor al Diván i Superyó. L’any 2025 publica el seu darrer llibre, l’assaig gràfic Ensayo para mi muerte.

Buenos Aires, 1986

Actor, director i docent. Es va formar com a actor a la Universitat Nacional de les Arts (Argentina) i es va perfeccionar amb mestres com Roberto Saiz, Daniel Casablanca i Guillermo Cacace. Paral·lelament, va estudiar composició musical amb Guillermo Capocci i Samy Mielgo, entre d’altres. L’any 2005 va crear, juntament amb Gadiel Sztryk, el grup Sutottos, amb el qual ha desenvolupat una trajectòria reconeguda i els espectacles del qual han participat en nombrosos festivals nacionals i internacionals.

Tel-Aviv, 1988

Actor, director i docent. Es va formar a la Universitat Nacional de les Arts (Argentina) i amb mestres com Roberto Saiz, Daniel Casablanca i Pablo Limarzi. L’any 2005 va crear, juntament amb Andrés Caminos, el grup Sutottos, els espectacles del qual han participat en nombrosos festivals nacionals i internacionals.

Buenos Aires, 1973

Periodista, actor, cantant, humorista, dramaturg, director i docent teatral. Com a actor audiovisual ha participat a El gran salto, Los sin nombre, Los pacientes del doctor García i Ventdelplà, entre moltes altres. Al teatre ha destacat a Argentinamiento, Cova Cortázar i La América de Edward Hopper, entre d’altres. Com a autor i director ha estrenat més de vint espectacles entre Barcelona, Madrid, València i Buenos Aires, entre els quals sobresurten Opalalá, Yunta, Pim Pam Pum i els musicals de la companyia Violincheli Brothers. Com a creador i intèrpret d’espectacles d’humor musical, té una llarga trajectòria que comença amb Románticos Empedernidos al costat de Mila Von Chobiak, continua amb Dúo Floret amb Dani Pellegrinet i més endavant amb Radioman, alter ego amb el qual va estrenar tres espectacles: Dear Diario, Hoy estamos i Posmodhernia.

Buenos Aires, 1971

Creador sonor, performer i intèrpret multidisciplinari, amb una trajectòria que travessa la música contemporània, la performance, el clown i el teatre físic. És llicenciat en Composició Musical per la Universitat Nacional de Quilmes (Buenos Aires), amb postgrau a la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Art Sonor per la Universitat de Barcelona. Ha estat reconegut amb diversos premis, entre els quals destaca el de la SGAE per Die Sonne – assaig 1, i ha presentat la seva obra en festivals internacionals. Ha format part de la Always Drinking Marching Band i ha participat en projectes com Automatàrium, Sobre l’inconvenient d’haver nascut o Zeitung(d). Amb formació en clown i comèdia (Gaulier, Jango Edwards…), ha actuat i creat a escala internacional, i ha treballat com a coach i director escènic en projectes com Balkan Paradise Orchestra o Monstruas. El seu treball explora la relació entre cos, so i presència, i es caracteritza per la creació d’experiències escèniques immersives i singulars.

Barinas, Venezuela, 1981

Doctora en Comunicació i Relacions Internacionals per Blanquerna – Universitat Ramon Llull (2017). La seva formació inclou un Màster en Periodisme Avançat i Reporterisme i un Diploma en Guió i Realització de Programes d’Humor per a Ràdio i Televisió.

Des del 2018 és professora al Departament d’Humanitats de Blanquerna-URL, on imparteix assignatures en els graus de Periodisme, Comunicació Corporativa i Gestió de la Comunicació Global. També va ser responsable de comunicació de la facultat entre 2013 i 2021, coordinant estratègies i col·laborant amb el departament audiovisual.

Ha participat en programes com FAQs o Zona Franca de TV3. I el públic més difícil? Els seus estudiants.

Caracas, 1982

Maga Paiva (María Gabriela Paiva) és terapeuta ocupacional, comediant, clown i improvisadora veneçolana radicada a Barcelona. El seu treball se situa en la intersecció entre art, teràpia i humor, àmbits que combina amb sensibilitat, creativitat i una profunda connexió humana. Formada en integració sensorial, teràpia Gestalt, teatre terapèutic, clown, improvisació i stand-up comedy, ha desenvolupat una trajectòria que uneix el cos, la paraula i el riure com a eines de transformació personal i col·lectiva. A l’escenari, a la seva consulta terapèutica o en espais de formació, Maga utilitza l’humor com una forma de consciència i sanació. Els seus espectacles i tallers conviden a riure, reflexionar i reconnectar amb allò essencial: l’alegria de viure. La seva mirada combina neurociència, espiritualitat i sàtira quotidiana, i el treball es caracteritza per l’autenticitat, la tendresa i la potència del joc. Maga Paiva concep l’humor no com una màscara, sinó com una medicina accessible i profundament humana.

Bons Aires, 1971

Autor de còmic, humorista gràfic i escriptor hispanoargentí radicat a Madrid des de fa dècades. Ha publicat durant més de dotze anys a la revista El Jueves i és cofundador i editor de la revista satírica Mongolia, on escriu, dibuixa i realitza fotomuntatges, a més de participar en els espectacles teatrals  El Show Mongolia i Chistes Contra Franco. La seva obra inclou tant el còmic com l’animació —amb creacions com Vacaláctica i Elvis Christ per a MTV Latino— i ha publicat títols com El calavera, Colmillo Blanco, El señor Cabeza de Tostadora i Caspa Radioactiva, entre d’altres.

És col·laborador habitual del programa A vivir que son dos días de la Cadena SER, i autor de diversos llibres publicats per Astiberri: Disparen al humorista  (2017), assaig gràfic sobre els límits de l’humor; La Ballena Tatuada  (2021), sobre la primera volta al món; El meteorito somos nosotros  (2023), sobre el canvi climàtic; i Ecotopías (2024), obra col·lectiva per a Greenpeace. A més, escriu sobre llibertat d’expressió i política a mitjans com elDiario.es (El rincón de pensar), Babelia de El País, InfoLibre i Tinta Libre. El 2024-2025 va publicar l’assaig El peronismo explicado a los españoles (Athenaica Ediciones).