De la mà de l’historietista Darío Adanti, l’humorista gràfic Tute, el músic i cantautor Joan Manuel Serrat i l’intendent de la ciutat de Rosario Pablo Javkin, recordem un dels humoristes gràfics més importants de l’Argentina: Roberto “el Negro” Fontanarrosa.
Mestre de l’humor gràfic i creador de personatges inoblidables com Boogie el Aceitoso, Inodoro Pereyra i Mendieta, Fontanarrosa va començar publicant acudits a la revista Boom de Rosario l’any 1968, i ben aviat el seu traç i la seva ironia van conquerir revistes mítiques com Tinta, Hortensia, Satiricón o Mengano, guanyant-se el respecte i l’afecte del públic.
Tot i que es definia com a “fonamentalment un dibuixant”, la seva ploma també va brillar en la literatura. Als anys vuitanta va publicar la seva primera novel·la, Best Seller, avui considerada un clàssic de la literatura humorística, i va col·laborar amb Les Luthiers en la creació dels seus espectacles. Durant el Congrés de la Llengua Espanyola celebrat a Rosario l’any 2004, va deixar una de les seves frases més recordades: “Hi ha paraules de les anomenades paraulotes que són insubstituïbles per sonoritat, per força: no és el mateix dir que una persona és beneita que dir que és un pelotudo”.
En la desena edició de la Setmana de l’Humor Llatinoamericà, recollim el testimoni de la seva ciutat natal, Rosario, que el 2024 li va retre homenatge amb motiu del 80è aniversari del seu naixement, i celebrem aquest geni de l’humor amb el desig de continuar compartint la seva obra i el seu esperit amb les noves generacions.
La directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin i Camps, donarà la benvinguda a l’acte.
«No tinc intenció de transcendència, jo vull que la gent rigui, fer riure, com ho van fer amb mi Chaplin i el Negro Olmedo»
Roberto “el Negro” Fontanarrosa
«L’humor no ha de ser riure. Sí, somriure. I, si és possible, un plor amarg»
Roberto “el Negro” Fontanarrosa
«De mi es dirà possiblement que soc un escriptor còmic, com a màxim. I serà cert. No m’interessa gaire la definició que es faci de mi. No aspiro al Nobel de Literatura. Em dono per molt ben pagat quan algú s’acosta i em diu: em vaig pixar de riure amb el teu llibre»
Roberto “el Negro” Fontanarrosa
Pablo Javkin
Rosario, 1971
Advocat, docent i polític, actualment alcalde de Rosario. Es va formar en dret i va iniciar la seva carrera política a la Unió Cívica Radical (UCR), vinculant-se després a la Coalició Cívica ARI i fundant el seu espai local, Creo. Ha estat regidor de Rosario, diputat provincial de Santa Fe i diputat nacional.
Va assumir l’alcaldia el desembre de 2019 i va ser reelegit el 2023, impulsant polítiques centrades en la seguretat, la gestió urbana i la revitalització econòmica local. Durant el seu mandat ha buscat coordinar esforços entre forces nacionals, provincials i municipals per fer front a la violència vinculada al narcotràfic, ha modernitzat els tràmits municipals i ha promogut projectes de desenvolupament urbà, incloent-hi edificis de fins a 120 metres d’altura.
Joan Manuel Serrat
Barcelona, 1943
Joan Manuel Serrat és un dels cantautors més influents de l’àmbit hispànic. Poeta, músic i figura clau de la cançó d’autor, ha deixat una empremta profunda tant a Espanya com a l’Amèrica Llatina al llarg de més de cinc dècades. Va iniciar la seva carrera a mitjans dels anys seixanta, en el context de la Nova Cançó, un moviment que defensava l’ús del català durant la dictadura franquista. El seu primer disc en català, Ara que tinc vint anys, el va convertir en una veu destacada, i la decisió de cantar també en castellà va ampliar enormement el seu públic.
Al llarg de la seva trajectòria, ha musicat poetes com Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti i Mario Benedetti, acostant la seva obra a noves generacions. Cançons com Cantares, La saeta, Lucía, Mediterráneo, Penélope o Para la libertad ja són clàssics de la música en espanyol.
El seu vincle amb l’Amèrica Llatina és profund i afectiu. Des dels anys setanta, va ser acollit amb admiració a països com l’Argentina, Mèxic, Xile, l’Uruguai i Colòmbia, convertint-se en un símbol de compromís amb les causes democràtiques i socials. La seva amistat amb Benedetti i Mercedes Sosa va reforçar aquest lligam transatlàntic.
L’any 2022 va anunciar la seva retirada dels escenaris amb la gira El vicio de cantar (1965–2022), un comiat celebrat a banda i banda de l’Atlàntic. El maig del 2025, Serrat va rebre el Premi KM 13.774 de Casa Amèrica Catalunya, un reconeixement a les persones que, amb la seva tasca, construeixen ponts i trajectes que apropen les dues ribes de l’Atlàntic.
Tute
Buenos Aires, 1974
Juan Matías Loiseau, més conegut com a Tute, és un humorista gràfic argentí. Des del 1999 publica una pàgina setmanal a la revista dominical del diari La Nación i la tira diària Tutelandia a la seva contraportada. Els seus treballs també apareixen en diversos mitjans de Mèxic, Colòmbia, Perú, Nicaragua, l’Equador, Hondures, Costa Rica, Panamà i els Estats Units.
És el creador dels personatges Mabel & Rubén, Batu i Trifonia & Baldomero, i ha publicat més de vint llibres. L’any 2014 va publicar la seva primera novel·la gràfica, Dios, el Hombre, el amor y dos o tres cosas más, amb pròleg de Quino, que el va destacar com “el millor humorista gràfic dels darrers anys”.
El 2019 va publicar Diario de un hijo, una obra autobiogràfica que recorre la seva vida des de la infantesa fins a la mort del seu pare, el reconegut humorista gràfic Caloi. També és autor de la trilogia d’humor sobre psicoanàlisi: Tuterapia, Humor al Diván i Superyó. L’any 2025 publica el seu darrer llibre, l’assaig gràfic Ensayo para mi muerte.
Darío Adanti
Bons Aires, 1971
Autor de còmic, humorista gràfic i escriptor hispanoargentí radicat a Madrid des de fa dècades. Ha publicat durant més de dotze anys a la revista El Jueves i és cofundador i editor de la revista satírica Mongolia, on escriu, dibuixa i realitza fotomuntatges, a més de participar en els espectacles teatrals El Show Mongolia i Chistes Contra Franco. La seva obra inclou tant el còmic com l’animació —amb creacions com Vacaláctica i Elvis Christ per a MTV Latino— i ha publicat títols com El calavera, Colmillo Blanco, El señor Cabeza de Tostadora i Caspa Radioactiva, entre d’altres.
És col·laborador habitual del programa A vivir que son dos días de la Cadena SER, i autor de diversos llibres publicats per Astiberri: Disparen al humorista (2017), assaig gràfic sobre els límits de l’humor; La Ballena Tatuada (2021), sobre la primera volta al món; El meteorito somos nosotros (2023), sobre el canvi climàtic; i Ecotopías (2024), obra col·lectiva per a Greenpeace. A més, escriu sobre llibertat d’expressió i política a mitjans com elDiario.es (El rincón de pensar), Babelia de El País, InfoLibre i Tinta Libre. El 2024-2025 va publicar l’assaig El peronismo explicado a los españoles (Athenaica Ediciones).
Amb la col·laboració de Centre Cívic Cotxeres-Casinet.
